Li vaig preguntar al Senyor per les cicatrius tallades en braços i canells, li vaig preguntar perquè les vegades que baixa el riu tranquil no puc ser més cabró, més feréstec, sempre he sigut el gran fill de puta quan els dies són amables i brillants

El mirall juga males passades. Li vaig preguntar al Senyor trucant a totes les portes, trucant a pedrades, escopint queixals, plorant com un poeta. Li vaig preguntar al Senyor, mut i en una gàbia, tossut i agre, rodolant en un pati de presó. Com puc apagar el foc de tanta ràbia, el foc de tanta violència, tant de menyspreu i feblesa? Però no hi ha respostes fins que l'odi s'apaga, la violència es calma, la tempesta s'adorm. No hi ha paraules.

© jaume tuset | April 02 2020 13:15:22.