Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Des del llit - 10 May 2008 by gemma



Em desperto a les 7, avui que no em cal matinar. Quan he de llevar-me a les 7 sovint no sento el despertador… coi, sóc rara? Obro els ulls i em pregunto què he de fer: dormir una mica més o aprofitar la circumstància per fer coses típiques de dissabte? M’ho rumio un instant, perquè si decideixo dormir una mica més hi ha un perill: quedar-me massa temps dormida i perdre’m tot el matí del dissabte i no poder fer les coses típiques de dissabte que és costum fer pel matí...

Mentre hi penso (superficialment) la lucidesa d’aquest primer instant del meu dia, com sempre, m’envaeix impetuosament amb pensaments que hauria de saber congelar; però no en sé; només els puc retenir uns instants, mentre resto estirada al llit, immòbil, uns minuts, mig inconscient, en el trànsit de passar de mi a la meva realitat.

Vaig lavabo i torno al llit. He decidit que no té gaire sentit llevar-me a les 7,30 h. d’un dia gris i plujós per fer coses típiques de dissabte, que tot i que hauria de fer, no tenen cap mena d’interès per a mi.

Quan els meus ulls tornen a veure la claror, ja són les 11 passades. Ho sabia. Sempre em passa el mateix, al final dormo massa i tampoc és que em serveixi per descansar gaire més, perquè en aquestes hores se suposa que he dormit, però crec que també m’he fet un fart de somiar coses diferents, coses que he oblidat just posar els peus a terra, coses que no tenien relació unes amb les altres; era com si cada vegada que em girés de costat el somni es trenqués i en comencés un de nou.

Però vaig cap a la cuina a fer-me un cafè, sabent que tinc un cap de setmana llarg per endavant en el que se suposa que he de tenir temps fer fer-ho tot.

Per fer què?

És possible que em passi unes quantes hores formatejant l’ordinador que està bastant imbècil, i per tant em quedi desconnectada del món exterior. Només ho faré si em sento prou forta d’esperit, és clar.

Sí que sé el que no faré: no aniré a la platja, no aniré de camping, no conduiré cap cotxe, no aniré a Granada, no pujaré a cap AVE, no volaré a New York, no soparé a cap restaurant, no dinaré a cap terrassa, no tindré cap cita a cegues, no rebré cap trucada inesperada, no em compraré flors, no em regalaran flors, no faré l’amor.

... - 04 May 2008 by gemma




“Vale guapa? Quedem així, em fas una perduda i passo a recollir-te a l’estació”.

Ni telefon, ni sms ni email. Avui agafo el tren per passar la tarda amb ella. S’ho ha pogut arreglar per “lliurar” unes hores de les seves “obligacions” familiars. Ella sempre ho organitza tot. Ben al contrari que jo, que sóc una mica desorganitzada, o potser ho era i amb els anys m’he cansat de ser-ho o, senzillament, res em motiva a organitzar-me.

Organitzar què? La nevera? És un caos. De tant en tant, és clar, la buido i la netejo. Si només fos per mi, estaria sempre con una patena, endreçada i amb el que ha de tenir. Però no és així i me n’he cansat, senzillament espero que el caos arribi, i és llavors quan actuo. L’armari dels tupers? Ja us en vaig parlar un dia, organitzar els tupers és inútil, tenen vida pròpia. El calaix on deso els estris per maquillar-me? Una altra inutilitat, perquè cansada de buscar i no trobar (ja no sóc l’única que es maquilla a casa) em limito a pintar-me només els llavis.

Organitzar què? La meva vida?

La meva vida.

La meva vida no és un caos. La meva vida sembla aturada en un stop, i el cotxe no engega. No sé si li falta benzina o si la direcció li falla. Només sé que el cotxe està clavat en un stop, i d’allà no es belluga.

Avui he trucat a la grua. Potser unes hores al taller m’ajudin a fer uns quilòmetres. A la tornada, si més no, l’stop serà un altre.



Okupada pel soroll - 01 May 2008 by gemma




No ho entenc. Han esperat que arribés el bon temps i la caloreta per tornar a fer soroll.

Avui, dia del treballador se suposa que el pobre treballador hauria de poder descansar o bé manifestar-se (n’hi ha que encara ho fan, crec). Doncs em consta que a Sants, no és així. Jo mateixa no he pogut dormir el que volia perquè m’ha despertat el soroll de les màquines (altra vegada!!). D’altra banda, si unes màquines m’han despertat amb el seu soroll, vol dir que uns treballadors les estaven fent funcionar, oi? Així doncs, tenim dos col•lectius de treballadors que avui no han pogut fer el seu merescut descans.

A més, el que no entenc és perquè les obres de cobriment de les vies del metro del tram entre les estacions de Mercat Nou i de Santa Eulàlia de la Línia I no s’han reactivat fins ara que fa solet i caloreta i comencem a obrir les finestretes.

Jo crec que ho fan expressament. I si no és així doncs que ens donin alguna explicació, coi! Que ja està bé! Que ja fa dos anys que suportem la ignomínia de les obres de l’AVE i encara estem amb el carrer sense vorera, amb la façana amb esborranys, amb unes valles perilloses i tercermundistes, que ens han venut una moto aquests socialistes de pacotilla de l’ajuntament que és una vergonya.... I ara a sobre, la Generalitat que és la responsable de les obres del metro, no ha estat capaç d’aprofitar l’enrenou del soroll de l’AVE i ens fustiga amb el soroll de les obres del Metro quan l’AVE ja no en fa... (de moment, perquè encara falta cobrir les vies...).

I el president de la comunitat de veïns ens convoca a una reunió i ens explica que l’ajuntament per compensar-nos per les molèsties... ens posarà gratuïtament finestres de doble vidre (!?) Ara??!! Ara que les grues que ens han taladrat les vint-i-quatre hores del dia durant dos anys ja han marxat?? O és que encara han de venir noves màquines a taladrar-nos durant dos anys més??? I perquè aquest formós alcalde no ens dóna més explicacions? Perquè el ciutadà té la sensació que tothom l’enganya i que si vol tenir informació s’ha de buscar la vida? Jo no he rebut cap escrit a la meva bústia mai informant-me d’aquest afer, però l’ajuntament bé que es gasta els seus calerons enviant cada mes a la meva bústia la seva revista publicitària...

I jo de finestres de doble vidre ja en tinc i em desperto igual pel soroll, coi!

No entenc res.

L’ajuntament ha permès, ha AUTORITZAT que totes les nits es fes el soroll que ADIF i els seus operaris consideressin necessari. Tot és política. Fins i tot la Guàrdia Urbana ens ha tractat amb poc respecte quan a les tres de la matinada hem fet alguna trucada demanant explicacions.

Sóc una catalana emprenyada, però sobre tot una barcelonina emprenyada que renega de la seva ciutat i de la seva alcaldia.

Fa molt de temps - 27 Apr 2008 by gemma



Fa temps d’aquesta imatge. Molt de temps. Avui la penjo, potser perquè aquests darrers dies he tornat a sentir que em necessitaven, encara més. O potser avui la penjo com un petit homenatge a aquestes petites criatures que ja s’han fet grans i en els darrers dies han començat a poder treure el seu dolor, o el seu dol, amb paraules.

Avui penjo aquesta imatge perquè m’agrada veure-les rialleres, petites i innocents, despentinades i amb els genolls pelats. Perquè m’agrada veure’m riallera al seu costat, sentint les seves manetes sobre meu, sense que em pesi la seva insistència ni la seva fragilitat.





La maleta vermella - 17 Apr 2008 by gemma



Asseguda a la cafeteria de l’estació, fumava. Esperava impacient que ell arribés. No estaven citats, però ella desitjava veure’l. Sabia que havia d’agafar el tren aquella tarda i, deixant-se dur per un absurd impuls, anà a trobar-lo. Per força ell hauria d’entrar per la porta d’accés a l’estació que es veia des de la cafeteria. Demanà un cafè i es disposà a passar-hi tota la tarda si calia. L’espera la neguitejava, però no temia l’encontre. Estava decidida a no amagar-li més el seu desig, a demanar-li que es quedés, a dir-li que l’estimava.

Dues hores més tard, avorrida d’estar-se allà, pagà els tres cafès que havien alleugerit la seva espera i sortí de la cafeteria. Va passejar per les taquilles, consultà els horaris de sortida dels trens direcció Puigcerdà, i es dirigí a l’andana.

Mentre baixava les escales, es fixà en una maleta vermella. Trobà estrany que algú pogués deixar una maleta lluny del seu abast. Veure-la tota sola allà la va confondre. Trobà un seient buit i, observant amb inquietud aquell equipatge, buscà amb la mirada el seu possible propietari. Pel color, el més probable era que fos d’una dona –ella no se l’hauria comprat mai d’un color tan llampant; pel volum, es tractaria d’algú que només pensava passar una nit fora de casa –ella no n’hauria tingut prou amb una de tant petita.

L’andana s’anava omplint de gent, i la maleta seguia oblidada. Es va començar a atabalar. Tot mirant els viatgers que arribaven, vigilava que ningú s’endugués la maleta. Se sentia responsable d’ella. I ell, sense aparèixer. Una presència inexplicable, i una inquietant absència.

Ja feia tres hores que esperava i començà a pensar que potser no el trobaria. Amb tanta gent transitant per l’estació, bé podia ser que s’haguessin creuat sense veure’s; o potser només es tractava de la traïció d’un impuls que ella, tan prudent i ordenada sempre, havia deixat que la dominés, com ho feia ara la curiositat per aquell equipatge. Decebuda i sense res més a fer, mentre dubtava ja del seu errat instint, enmig de tants viatgers que pujaven i baixaven les escales, seguia amb la mirada fixa examinant la maleta. Un grup de nois i noies es va interposar, acabava d’arribar un tren i hi havia molt aldarull. Es va inclinar, ajupida cercava el vermell objecte entre les cames dels nouvinguts. S’aixecà i rodejà el grup. Ja no hi era. Havia desaparegut.

De cop es va sentir profundament cansada. Va pensar que el millor que podia fer era tornar a casa. La decepció i la ràbia eren evidents. I a més, ja no li quedava tabac. Mentre sortia de l’estació va passar per la cafeteria per comprar-ne, ignorant que no ho faria.

Allà assegut, amb una maleta vermella als peus, estava ell. Va quedar paralitzada en sentir-li demanar dos cafès al cambrer.

Va sortir de l'estació corrents, amb l'amargor d'aquelles hores d'espera estúpida i sense tabac a la butxaca.

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 Següents >>