FORAGITATS, revista d'art i poesia, Granollers (2003 - 2010)
Pere Casaldàliga serveix als pobres
Text de Xavier Marí
Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, 1928), poeta i missioner, defensor dels indis de l’illa del Bananal durant més de quatre dècades a l’Amazònia brasilera, comentava dies...
→ Llegir l'article
Robert Llimós
Una experiència desconcertant
Hi ha altres móns, però són en aquest
El reconegut i respectat pintor ha sorprès i desconcertat el món artístic amb una experiència personal de contingut altament...
→ Llegir l'article
Videoart i poesia
En aquest bloc s’han seleccionat treballs de videoartistes entre els quals cal destacar Nam June Paik perquè és en essència el pare del videoart i membre destacat de Fluxus,...
→ Llegir l'article
Paul Thek
ocupa un lloc entre l'art culte i l'art popular, entre l'èpica i la quotidianitat.
Durant la seva breu vida (19331988), va anar a contrapèl de les tendències, va humanitzar els espais institucionals de...
→ Llegir l'article
Paraula, poesia i vídeo
Text de Francesc Montserrat
### L’oeuil écoute
#### Paul Claudel
Introducció
Durant l’acte de presentació del Cicle de Vídeo Experimental Llatinoamericà MasAmérica, que es realitzà a la sala d’actes...
→ Llegir l'article
Benjamin Péret
Selecció de textos a càrrec de Miquel Saborit a partir de "El gran Juego" (Jeu Sublim).
Col·lecció Visor 1980 (1ª i única edició) amb edició de Manuel Corazón i traducció de César Moro.
...
→ Llegir l'article
El retrobament amb la oralitat
Paraula, poesia i vídeo: La generació Beat.
L’época en que es desenvolupa la generació beat al EEUU, entre els anys cinquanta i seixanta, coincideix en el temps amb la comercialització...
→ Llegir l'article
Adrià Puntí
Entrevista al rockallerona 2003. Text de Laura Grau
### Introducció
El passat dia 10 de setembre va tenir lloc un any més el Rock a Llerona, una nit de rock que es celebra cada...
→ Llegir l'article
Joan Vinuesa
En sobreviu escolaritzacions, treballs, clandestinitats i tribus arrapantse a les arts com un clau ardent.
En l'àrid panorama postmodern dels anys vuitanta participà en la fundació de l'àmbit poètic la Sopa Negra al...
→ Llegir l'article
Presentació
Foragitar és un terme ric en matisos. Pot tenir el sentit de vessar, expresar, comunicar, alliberar el que es resisteix a sortir. Literalment però, foragitar significa excloure, desterrar, i expressa amb claredat i precisió el sentiment que molts artistes sentim en aquest entorn social violent, tèrbol i disbauxat.
Sens dubte l’art i la poesia són els métodes més directes d’arribar a l’ànima i el camí més complet i precís que ha inventat l’ésser humà per a expressar-se. Per altra banda, el so és la drecera més curta per a conrear i desvetllar emocions profundes. Art, poesia i so formen una conjunció infal·lible. Es llegeix molt poca poesia, però ha recobrat la rellevància que li correspòn gràcies a la oralitat, el contacte directe i inequívoc emisor-receptor, que és una de les formes de transmisió de coneixement més antigues i trascendents. Als nostres dies, aquest renaixement de la poesia en viu té uns responsables amb nom i cognom: artistes, poetes i joglars com Sebastià Roure, Joan Barceló, Joan Vinuesa, Enric Cassases, Carles Hac Mor, Esther Xargay, Josep Pedrals, Noël Tatú i tants altres.
Com a publicació foragitats s’inicià l’Agost de 2003 amb l’objectiu de donar suport a l’art i la poesia. Impulsar l’art en les seves múltiples manifestacions, i la poesia perquè n’és l’essència de totes d’elles. Fins avui hem editat cinc números amb tirades de tres a cinc cents exemplars cadascún. És poc i hem arribat a molt poques persones, gairebé exclusivament al Vallès Oriental i a la ciutat de Barcelona. Amb el darrer número, publicat l’any 2007, donem per conclosa l’edició física de la revista, que des d’ara s’editarà exclusivament en format digital i es podrà consultar i descarregar a la Web. No és una decisió que ens ompli de joia, preferim el format tradicional, però no tenim esma per demanar ajuts ni subvencions i no ens complau l’idea d’incloure publicitat. Pel que fa a la filosofia, foragitats vol mantenir la mateixa línia de defugir les novetats i l’actualitat cultural, doncs considerem que la cultura transcendeix el temps i les modes i valorem més conceptes com memòria, sensibilitat, curiositat o relectura.
Foragitats pretèn rescatar de l’oblit persones, fets o aconteixements artístics i socials que cal preservar.Es per això que hem dedicat moltes pàgines a l’obra d’artistes que ja ens han deixat com Antoni Cumella, Josep Franco, Paco Merino, Joan Barceló, i en el darrer número al poeta i pintor Sebastià Roure, que morí a Caldes de Montbui l’estiu de 2006. No hem oblidat però autors actuals com Joan March, Enric Casasses, Antonio Pierri i altres poetes, pintors, músics i actors que d’una manera o altra s'allunyen dels circuits artístics majoritaris. Foragitats és doncs una publicació espontànea i instintiva, que no pretén ser capdavantera de res i defuig totalment l’ànim de lucre i la notorietat.