Eufòria Poema

Clap clap clap clap clap aplaudimeeeennts. Òsties, enceneu els llums, he perdut l'arrecada grossa. La TV és una escombraria de cullons! apaga-la apaga-la apagala pagala. La vida no és un passadís recte i fàcil pel qual viatgem lliures i sense obstacles, sinó un laberint de passatges. Hem de buscar el nostre camí, perduts i confosos, una i altra vegada, ens registrem en un carreró sense sortida. Es pot donar la volta, que està roncant.

En silenci t'he cosit els llavis vermells, mai mai pronuncien el meu nom, només puc odiar-te en silenci. Ningú truca a la porta, encara que sento els teus gemecs feliços. Veu trista i profunda, profunda, cap camí em porta a tu. Els teus missatges no arriben i sempre penso ja m'escriuràs. Res tonarà a ser com abans. Lliure de cadenes i ulls t'he follat damunt la taula d'aquarel·les. Verd, blau, groc, vermell, tot es confon en la boira. Et llepo els dits, el genoll, la polla, els mugrons... Ah, tant de temps intentant recompondre aquest cor trencat! El silenci està fet per tapar la nostra nuesa, una disfressa per amagar els nostres interessos, no puc parlar, no sé com dir-ho.

Paissatge interior. Hi ha trànsit, cotxes que s'aturen als semàfors. Al final de la vida, com amb les matemàtiques, el resultat sempre és erroni. Com quan pelo una ceba, si em trec vestimenta em poso a plorar. No podré tornar sa i estalvi de capbussar-me en aquest mar immens, no hi ha tornada. Què ens queda per parlar més que allò que roman prohibit, amagat rera el silenci de rialles i petons fràgils. Què queda de nosaltres sinó un passat que s'esvaeix. M'he embolicat amb paraules, sons, colors, llàgrimes. Una remor de veus, vocals, que pujen i baixen, s'escurcen i allarguen. Hi ha una magnitud de cares perplexes.

El meu desig, el meu desig rebota contra els vidres de la finestra, el meu desig amb corbata i desodorant rodola carrer avall, el meu desig tocat de l'ala i pervers, el meu desig a canvi de res, indiferent i covard, que potser plora sense llàgrimes i molt literari, el meu desig....

jaume tuset, 2011/2012



Eufòria Poema