Aquest poema està ple d'errades i sense accentuar perquè va ser escrit en un ordinador infectat per un virus; aquesta versió és l'original i així es va publicar a la revista Foragitats de Granollers.
...flor enfollida... per la porta de la ment... demanant...
misericordia als semafors...
...les rialles entren esquerda endins...
...llagrima misteriosa mossegant-me...
...em torno cada dia mes mati que home.... en torno pluja...
sota l-aiguera tinc el crani en repos...
fugir...
i de tant en tant... veure la llum que no es perfecta...
cada vegada i per sempre... damunt dels continents...
no hi ha somni en el que no m-agenolli... piano negre...
la meva musica que traspua com sang...
jo... en silenci... soc un esperit....!!!
fugir...
estrany de tot i anar a algun lloc...
...et feies els llavis a la cadira del dentista...
...llavis vermells... llavis que passan pel meu costat sense mirar-me...
llavis com tisores per aquesta merda de vers...
llavis... llavis... llavis... llepant-me el vidre de la finestra...
els teus llavis de retall de diari...
sempre els teus llavis... que jo vull menjar...
que jo vull tastar damunt les rajoles...
per parlar amb tu....
per tastar amb tu... per escorrem amb tu
... miriades de llengues la meva anima
... son com granjes de pollastres enmig d-un bosc...
... com llums de la policia els teus ulls closos...
la meva anima vestida amb pantalons de noi...
la meva anima atacada per les formigues...
la meva anima... una de moltes... que son simples somnis...
...grises com nuvols o cendres...
ara recordo... ho vaig fer amb la cassada del quart...
era tendra i bonica ... i tenia... un mar d-alegria a les pupil·les...
el seu sexe no era un pou eixut... era... color i primavera...
... present en el present... li vaig llepar els marges... els pits durs...
pels negres tots arrissats...
vaig fer-li l-amor nu i sense identitat... feliç... d-empeus a l-aiguera...
... un peto...!!!!...
... tots ens podrim i repodrim... oi?...
...els ulls... les dents... les parpelles mullades...
pel cristall d-un somni en la nit...
... pero jo tinc llum diurna....
son espectres... son com fulles... i em toquen les galtes...
si plores... la tristor em lliga corretjes a la llitera...
la faldilla damunt les cuixes... aquesta visio em crema l-esperit...
Jaume tuset, 2003
Neuròtica Poema