Adrià Puntí

Entrevista al rockallerona 2003. Text de Laura Grau

adriapunti.jpg

Introducció

El passat dia 10 de setembre va tenir lloc un any més el Rock a Llerona, una nit de rock que es celebra cada any amb motiu de la Festa Major de Les Franqueses. Al cartell s'anunciaven Desmond Dekker, Adrià Puntí, 9Millas, Forspeakersonly i B-Loop. Les estrelles de la nit havien de ser Desmond Dekker & Delroy Williams Band, uns vells coneguts de la música reagee, però finalment varen suspendre l'actuació i el protagonisme es va dirigir a l'Adrià Puntí, que feia aparició en públic després de molts mesos sense actuar.

Personalment no sóc molt aficionada a la música rock, però aquest dia vaig assistir al concert per poder veure l'Adrià, a qui havia perdut la pista des que el seu primer grup Umpah-pah es va dissoldre i va començar la seva carrera en solitari. Una carrera que no sempre ha donat els resultats esperats, malgrat el talent que té aquest personatge de la música del nostre país.

Després del concert, però, vaig pensar que el directe de l'Adrià podria donar molt més de sí , si dirigís millor la seva energia. Podríem dir que l'Adrià Puntí està totalment compromès i entregat a la seva condició d'artista, però al llarg del temps s'ha anat accentuant el seu deliri per interpretar la vessant més fosca de les relacions entre persones. Aquelles paraules entremaliades d'Umpah-pah han anat derivant a un missatge més feréstec i enterbolit, que ell exposa amb cançons que expliquen vivències de personatges de novel·la negra.

El seu "pop català", com l'anomenen alguns, difereix bastant dels clixés establerts dins aquest gènere i s'apropa molt més a l'estil poètic i estripador del cantautor més turmentat. Les seves lletres i moviments dalt l'escenari ens transmeten evidents signes de lluita entre comportaments políticament correctes i incorrectes. A l'Adrià Puntí li agrada descriure les situacions viscudes i els pensaments de personatges que s'abandonen al seu destí sense trobar l'equilibri, que viuen en el "costat més salvatge de la vida".

Qui sap si són els personatges amb qui es sent més identificat. Ell sempre te una paraula precisa per ensenyar-nos un sentiment profund i punyent, que amb la retòrica de la pròpia cançó queda convertit en un passatge romàntic i ple de passió. A l'Adrià li encanta jugar i flirtejar amb les paraules més erudites i, en contrapartida, amb aquelles més quotidianes, donant lloc a un discurs surrealista i poètic. En acabar el concert en Francesc Montserrat i jo ens varem colar al seu vestidor, disposats a fer-li quatre preguntes per a la revista, cosa que va sorgir espontàniament, sense haver-ho preparat. El tio ens va respondre molt amablement i altres periodistes que tenien cita van haver-se d'esperar tot i la pressió que li feia el seu mànager per fotre'ns fora.

L'Entrevista

foragitats: Hola Adrià, bona nit, mira som d'una revista de Granollers i voldríem fer-te unes preguntes per publicar en el proper número.
Adrià: Com es diu la revista?
foragitats: foragitats per dintre, vol dir moltes coses... segons el moment. Vol dir exiliats interiorment i també vol dir emprenyats, a vegades motivats, etc. bé és igual, el què volíem saber era com us heu sentit en el concert d'aquesta nit.
Adrià: (el nom de la revista l'ha sorprès agradablement ja que és molt del seu rotllo) No ha estat el millor concert, de fet. Estem un mica cansats ja que aquest és el tercer "bolo" que fem avui, un al matí, un altre a la tarda i ara aquest. No ha estat molt brillant oi?
foragitats: De fet la nostra revista és de caire literari i ens agraden especialment les lletres de les teves cançons. Els poemes que cantes, són teus?
Adrià: Bé sí, però arreplego d'on puc, són meus i no tant meus.
foragitats: Volíem demanar-te que ens deixessis publicar alguns d'ells al nou número que sortirà, és possible?

Adrià: Sí, sense problema, publiqueu els que vulgueu, els que més us agradin.
foragitats: Com us va aquest disc que acabeu de treure?
Adrià: Bé, de moment deficitari, com sempre, però també fa relativament poc que ha sortit. El negoci de la música es sempre un negoci poc clar i molt arriscat.
foragitats: La banda que t'acompanya és nova. Són de Salt com tu? (aquesta pregunta la vam fer perquè durant el concert ens va cridar l'atenció la pinta del guitarra que era clavat al Neil Young, i també la del baixista, que semblava el "prota" de la peli de dibuixos animats Toy Story)
Adrià: Si, vivim a Salt. Són gent nova, de fet només fa un any que estem junts. Són nascuts a Cartagena i de moment hi ha molt bona onda entre nosaltres. Vivim a la petita República de Salt, de la qual en sóc el president i on estan prohibides les guerres. (Això de la República de Salt és un concepte inventat per ell).
foragitats: Creus que t'ha aportat alguna cosa el fet que sempre hagis estat considerat un personatge diferent dins el món del rock català?
Adrià: Realment és un elogi per a mi que em digueu això, però, sincerament no m'ha servit de gaire, mes aviat m'ha donat mals de cap, al menys econòmicament.
(Entra el mànager i fa pressió per llargar-nos d'allà, així que enllestim. En total deu o quinze minutets amb l'Adrià, no està malament per començar!)
Adrià: Bé ho sento, m'ha agradat conèixer-vos. Sort amb la revista!
foragitats: Gràcies, esperem veure't en una altra ocasió. Ciao!

Va ser una nit plena de sorpreses i la entrevista improvisada amb l'Adrià ens va corroborar que no està en el seu millor moment tot i que conserva els seu esperit rebel i crític davant la vida i que la seva essència continua sent la mateixa. Esperem que tregui el millor d'ell mateix per remuntar i que la pròxima vegada el veiem amb més optimisme.

Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc

Lletra: Adrià Puntí

Vaig veure un savi llest buscant l'error
Exempt de culpa i no sap on
Que mai la pífia prou i es torna boig
Farà un viatge cap enlloc
De tant en tant s'estreny el cor
Plouen claus del cel, cau un polsim de flors
Regaré el meu hort
Vaig veure un savi llest, capficat
A cops histriònic, curt de gambals
Farà un viatge cap enlloc
Cau un polsim de flors
Plouen claus del cel
No tinc por
I no em fa falta tenir por
Ploro i prou
Cau un polsim de flors
Cauen plors del cel
No tinc por
Sang amb benzina, sempre em puc fer el mort
Fe de baptisme
S'estreny el cor

poesia, N-2, música

FORAGITATS, revista d'art i poesia, 2003 - 2017 |