Els Nivram

1963··1970

Primera banda de garatge beat a Granollers

Text de Pepe Lancina

Una colla d’adolescents trencava les ombres dels delicats anys seixanta amb una formació Beat pionera al país que va recórrer tota la península amb guitarres psicodèliques i americana negra. Aquesta és la història de Los Nivram, un dels primers grups de rock a Catalunya, que va enregistrar uns quants vinils sota l’estel del beat anglosaxó.

Més d’un aficionat a la música pop estarà pensant qui són Los Nivram. Doncs un dels grups de rock precursor a Catalunya, el primer grup vallesà que va enregistrar i editar en vinil les seves cançons (quasi totes originals). Pel que podem escoltar en els seus temes i el ressò que varen tenir a la premsa del moment, va ser un dels millors grups a nivell espanyol entre els anys 1963 i 1970. Intentaré rescatar de l’oblit i l’entusiasme col·leccionista aquesta petita joia garatgera.

Los Nivram van ser formats a Granollers a mitjan 1963 pels germans Mauri Carpinell: Jordi (veu, saxo, guitarra rítmica i compositor), Josep (bateria) i Francesc (baix), a més de Josep Sala Vallverdú (guitarra solista); tots ells amb edats entre els 14 i els 18 anys. El mes de novembre d’aquell mateix any debutaren a la sala Centri-Club de Granollers. Els germans Mauri procedien d’una família de músics professionals (el seu pare dirigia l’Orquestrina Astoria i el seu oncle era trombonista-timbaler a l’Orquesta Selección) i ells mateixos, després d’estudiar a l’Escola de Música, molt joves, ja s’integren a l’Orquestrina Astoria.

Aquesta experiència els va ser molt útil a l’hora de ressaltar entre la resta de grups del rock que naixien al Vallès –Los Noviplex (1963), posteriorment anomenats Los Craters (1964), més tard batejats com Els Drums, de Caldes, i els Young Boys (1962) convertits en Los Tellens (1964), de Granollers– grups formats majoritàriament per estudiants. Los Nivram van començar a actuar de seguida a nivell professional per a un públic divers i sota la influència d’Elvis Presley i The Shadows; el nom del grup el varen triar d’una cançó d’aquests darrers.
Després d’actuar un munt de vegades en dures sessions dobles al saló de ball Centri-Club amb grups i artistes com l’Orquesta Selección, Tellens, Los Tres Sudamericanos, Telstar o Torrebruno guanyen, el maig de 1964, el “Segundo Concurso de Conjuntos de Ritmos Modernos” de Granollers.

Ja clarament influenciats -con la majoria dels grups coetanis- pel beat anglès i els seus màxims exponents, The Beatles, a l’estiu de 1964 actuen per primera vegada a Calella davant d’un públic europeu. El març de 1965 actuen a Ràdio Barcelona i el maig de 1965 tornen a guanyar el “Tercer Concurso de Conjuntos”.
Aquell mateix estiu signen un contracte de quatre mesos per tocar a Calella, ja plenament influenciats pel R&B anglès de The Rolling Stones i The Animals –com ho prova el repertori del seu concert a Granollers, a l’octubre de 1965- i actuen per tota Catalunya. El Drac de Cerdanyola o La Tortuga de Mataró foren llocs on causaren tant impacte que el públic parava de ballar, es quedava al·lucinat durant tres o quatre cançons amb ulls i oïdes com a plats, i després de reaccionar tornaven a ballar les seves cançons. Tinguem present que en aquella època el rock i el pop eren majoritàriament escoltats com a música de ball i diversió, lluny d’intel·lectualismes posteriors.

Pels seus nombrosos concerts -a Granollers, més d’onze en aquell any 1965-, sembla que sabien el que la gent volia. En aquestes actuacions compartiren escenari amb grups capdavanters del rock barceloní com Los Sirex, Lone Star, Los Mustangs, Los Jóvenes, els garatgers Alex y Los Findes o Els Dracs. Tot i la gran popularitat que van tenir Los Nivram i d’altres grups de Granollers, el beat va rebre múltiples crítiques i comentaris que giraven a l’entorn d’aspectes com ‘las melenas’, ‘la música escalofriante’, ‘el problema de los melenudos en las aulas’, escrivia en aquells dies una revista local vinculada al Movimiento, o en tan que ‘generació despreocupada i deforme musicalment, que només canta el buit ye-ye’.

A finals de 1965 Los Nivram enregistren vuit temes, set de propis. Aquests dos EP de quatre temes, editats i enregistrats per EMI-Regal, són les úniques referències comercialitzades de rock granollerí fins a finals dels anys setanta, i que han estat objecte de diverses reedicions. D’entre aquestes vuit cançons hi ha meravelles d’obscur so protopsicodèlic com “Sombras”, cançons de R&B amb cruesa garatgera i veu entretallada com “Un amor sin igual”, estranyes cançons amb puntejos rockabilly i bateria llatina, així com temes més dudua, una mica a l´estil dels Every Brothers o el Duo Dinámico, i una versió del ‘Peter Gunn’ de Henri Mancini.

El seu so era realment bo, amb uns cors molt acurats, inusualment bons instrumentistes (destaca la curiositat del so del saxo, no massa present en un grup de beat), i unes lletres en castellà amb un fort accent català.
L´any 1966 Francesc, Jordi i Josep Sala (àlies David) fan el servei militar a Mallorca, i el grup s’instal·la a l’illa balear. Són contractats per actuar a la discoteca Tolsted de Palma –propietat de Mike Jeffery, mànager anglès de Jimi Hendrix Experience i The Soft Machine–, de setembre de 1966 a octubre de 1967.

A finals de 1967 es produeix un canvi en la formació per la marxa de Josep Sala a Finlàndia (ha conegut una jove turista) i per la incorporació de Vicenç Caldeltey (també integrant dels progressius Z-66 mallorquins) com a guitarra solista. Després d’un intent fracassat de gira pels Estats Units s’instal·len a Madrid i actuen per tot Espanya amb el cantant italià Johnny Alex.

Altra vegada a Mallorca canvien el nom pel de Mauri-Set, i participen en l’actuació (amb diverses bandes més) que ofereix Jimi Hendrix el juliol de 1968 a Palma de Mallorca. Amb aquest nou nom, Mauri-Set, fan les seves últimes actuacions al Vallès Oriental, el març de 1969 al Centri-Club de Granollers, i el febrer de 1970 s’acomiaden al Palace Club de Cardedeu.

El 20 d’octubre de 2006, en el programa “The sounds of schomooze with Vic Paramour” de la WBAR, Barnard College Freedom Radio, (www.wbar.org) van punxar la cançó “Sombras” de Los Nivram. El dia 24 del mateix mes sortia a subasta via E-Bay a internet un EP de Los Nivram (el segon), que va ser adquirit per Theo Van Vinil, un important col·leccionista i traficant de discos holandès, per la suma de noranta euros. Com no podia ser d’una altra manera, es poden trobar algunes recopilacions i temes de Los Nivram penjats a internet.

Enllaç al blog circulocerrado on es poden escoltar uns quants temes dels Nivram: http://circulocerrado.blogspot.com/2008/08/mac-recuerda-los-nivram.html

DISCOGRAFIA

(o les reencarnacions de 8 temes):

EP, Emi-Regal 1965 SEDL 19-449, amb els temes “Falsa ilusión”,
“Un amor sin igual”, “Mi nuevo amor” i “Tema de Peter Gunn”.

EP, Emi-Regal, 1966 SEDL 19.480, amb els temes “Mi estrella”,
“Sombras”, “¿Quien vive sin amor?” i “Dias tristes”.

V/A, LP, Club Amigos del Disco Antiguo “Historia de la Música Pop
Española”, 1985.

V/A, LP, “Viñedos 1. 16 temas de garage ye-ye. Cosecha 65/67”.
Edició pirata Phantasma 1995 PH01 1995 amb el tema “Sombras”.

V/A, LP, “Viñedos 3. El rugido ye-ye. Cosecha 65/67”.
Edició pirata Phantasma 1997 PH02 amb el tema “Un amor sin igual”.

V/A, CD, “Los Pumas/Los Tiburones/Los Nivram”.
Emi 2002 724354163623.
Conté els 8 temes dels Nivram. Descatalogat.

V/A, CD, “Wordbeaters vol. 8”. Krazy World 2006 KW008.
Recopilatori australià amb rareses garatgeres de tot el món.
Conté el tema “Sombras”.

granollers música