Josep Franco
Text introductori escrit per en Joan March, selecció de pintures i haiku's cedits per Núria Civil.
...
Per subscripció popular ha estat editat el llibre Josep Franco. Pintures. L'han tirat endavant amb amor i empenta en Joan March, en Vicenç Viaplana i els germans Antoni i Miquel Saborit.
Joan March escriu la introducció biogràfica des de l'amistat que l'uneix durant molts anys amb el Josep Franco, esbossant perfectament els neguits i la intencionalitat d'en Pep que representa tota una generació de pintors que varen viure i crear sota l'obscuritat del franquisme.
Vicenç Viaplana fa un gran treball pel que fa al disseny del llibre, l'Antoni i el Miquel Saborit hi han participat activament, especialment en la selecció de les obres.
Felicitats a tots tres per aquest regal tan valuós, per a Josep Franco i per a tots.
PDF original de la revista: http://www.mediafire.com/file/uwojzjmm5mn/josep_franco.pdf
...
Introducció Biogràfica
Moltes vegades, expressament o no, es declarava un ignorant absolut i total.
Potser en aquella sensació reviscuda del frustrat viatge a la lluna, repetia sovint que no sabia res de res i que l'art li era una cosa absolutament desconeguda. De fet, no era veritat. En Josep comprenia amb profunditat les obres dels grans artistes del segle XX. Entenia a fons Rotcko, Picasso, Duchamp, etc. Coneixia a fons l'art del segle XX, molt més bé del que pretenia.
S'infravalorava, conscienment o inconscienment, tot i que tenia una capacitat d'intuïció, d'una gran profunditat per les coses al·lògiques, molt lluny de la ignorància del que seria un naïf pur.
L'LSD es converteix en un mannà caigut del cel. A diferència de les drogues més suaus, l'LSD proporciona experiències trascendents.
En aquest ambient, les drogues, la màgia, la música, la manera de vestir i d'actuar són una bandera. L'LSD és
una bomba psíquica que marcará tota una generació fins a la més que extranya desaparició a la fi dels vuitanta.
Josep Franco integrará totes aquestes experiències a l'obra, i d'aquí sorgirán alguns temes dels seus quadres, reflex del que ha experimentat en estats d'hiperconsciència. L'art es torna cada vegada més eclectic i complex. La pintura deixa pas a les instal·lacions, la fotografia i l'artmultimèdia, juntament amb una fulgurant burocratització de l'art que no fará més que anar en augment.
Fins i tot la pintura és questionada i s'en torna a parlar (tal com ja havia passat a l'època dels conceptuals) com una expressió artística morta.
Tot aixó fa que Franco s'alluny més i més de tot. Tot i que comprèn tot el que es fa, sent com si el seu moment hagués passat.
Al final de tot, en entrar a fotografiar les últimes obres, apareixen les pintures murals que hi ha a l'entrada de l'estudi. No són sorprenents per la seva importància pictòrica sinò per l'ambient que, junt amb l'atapeïda vegetació aconsegueixen crear al seu voltant i pel fet que demostren que l'aparent oblit o superació del món màgic durant tota l'època dels collages sembla, a la vista d'aquesta extranya escenificació ritualista,
només un miratge.
En aquests últims mesos es veu com el món més màgic torna a ressorgir amb una força absoluta.
Per tant és segur que des del primer moment fins al final, malgrat que altres coses l'hagin distret i ocupat fins i tot durant anys sencers, aquests mons ritualistes hi han estat presents sempre i són el tret característic seu més personal.
Poc temps després, embolcallat en aquesta atmosfera especial, decideix per iniciativa pròpia deixar de viure. Per a ell és de segur ja l'única sortida possible.
Haiku's
Home de colors
Home de colors,
en l'espai,
en els colors,
ets.
Ni que fóssim mil
Ni que fóssim mil
arribaríem
a destruir el blanc.
Petites fiblades
Petites fiblades
de color.
Éssers infinits,
màgica pulsió.
...
Art, N-3 pintura granollers