La Nau

Meca internacional del Punk i el Core. (text de Jaume Camprubí)

roca.jpg En els últims temps, La Nau número 4 del polígon industrial de la Roca del Vallès s'ha erigit com l'epicentre de l'escena core i punk del país, i al mateix temps s'ha convertit en un aparador d'àmbit internacional per als grups de rock més radicals i de caràcter marcadament reivindicatiu. Tampoc hi manquen actuacions de bandes d'altres estils que basculen entre el post-rock, el power pop o el noise rock.

La penya de la Roca del Vallès i de la comarca va a aquest santuari alternatiu amb devoció mariana per viure intensament els concerts que s'hi duen a terme. Per alguna cosa la Nau ja és considerada la Meca del Punk i del Core a escala nacional. Els organitzadors, Internacional Karate Punks, han aconseguit que la gent vagi expresament a la Roca des de Barcelona i des de les poblacions més importants de la província, com si es tractés d'una peregrinació. Una peregrinació de joves entregats a la música radical. Grups novellls o d'escassa popularitat que pul.lulen per l'escena independent tenen l'oportunitat de tocar amb altres d'escala internacional i tots ells han utilitzat la Nau per foguejar amb tota l'energia disponible el seu repertori, deixant-hi l'ànima i alguna cosa més.

Algunes d'aquetes bandes, ja mítiques, quan arriben al polígon i veuen tot aquest guirigall, es miren entre ells i diuen "on collons ens hem fotut?". Però a la Nau els tracten molt bé i quan se'n van estan molt satisfets i agraeixen el fet d'haver-los portat aquí i sobretot els queden moltes ganes de tornar, comenta amb total satisfacció Jordi Sabatés, un dels caps visibles d'Internacional Karate Punks de la Roca.

Aquest és un col·lectiu de joves creatius integrat bàsicaments per roquerols, on es troben músics, pintors, dibuixants de còmics (com és el cas de Roger Peláez) o gent d’altres facetes artístiques que un bon dia van decidir crear una moguda musical i cultural alternativa que té com a altaveu de les seves activitats la publicació gratuïta L'Espitregat. També han creat un segell discogràfic propi, Garrotada Sònica Records, amb el qual volen treure un recopilatori de cançons de totes les bandes que han tocat a la Roca els darrers 20 anys.

Varen triar com a icona una figura humana saltarina d'estil karateca, que no és altra que la d'en Danielo, la persona que va donar llum a la idea de posar el nom de Karate Punks, "un nom que crida molt l'atenció i fa gràcia a la gent quan ho veu; hi ha qui ho ha vist fora de Catalunya, com a Madrid o a altres indrets del país. Hi ha una penya al país basc que han demanat ser facció de Karate Punk" diu rient Jordi Sabates.

El Moviment va néixer als voltants de l’any 1988 quan una colla de roquerols farts de cridar i saltar pels escenaris amb grups com Suicidal Vailets, Budellam, Dios Odioso o Noldor, varen començar a organitzar alguns concerts aquella temporada. La clau de tot és el que va esdevenir l'any 1995, quan aquest col·lectiu va crear una associació juvenil cultural que va negociar amb l'Ajuntament de la Roca del Vallès per obtenir algun tipus de suport per organitzar els primers concerts, però no va ser fins 5 anys després quan varen començar a programar concerts de forma més regular. Primer va ser a l'Escorxador i després al Casal del Jove, uns indrets on van tenir les primeres queixes dels veïns pels sorolls que produïen les colles i les bandes que hi actuaven fins que l'Ajuntament de la Roca del Vallès, lluny de tallar la marxa, va decidir donar una sortida als organitzadors deixant a la seva disposició una nau al polígon industrial, ara convertit en epicentre i lloc de culte.

És a partir del 2000 quan Karate Punk s'associa amb el col.lectiu Arkada Concerts de Lliçà d'Amunt i comença a programar una mitjana de 3 á 5 concerts al mes, una constant que dura fins a l'actualitat. La llista de grups que han tocat a la Nau ja comença a ser llarguísima. Prop de 300 bandes han passat per La Nau durant tot aquest temps descarregant tota la seva energia davant uns quants milers de seguidors que han assistit als concerts. Algunes bandes han fet història i millor que ningú pot explicar amb passió alguna anècdota com el mateix Jordi Sabatés: "El més flipant és veure com alguns grups que vénen de fora es queden al·lucinats. Quan van venir a tocar els Soophie Nun Squad els acompanyava una parella que a més de ser els propietaris del segell discográfic dels Soophie formaven un duet de country-folk de violí i guitarra acústica i en aquesta gira europea els seguien a tot arreu fent turisme en tren i autoestop. Quan van arribar a la Roca finalitzava el concert dels Soophie i en veure a la gent tan animada es van engrescar, van agafar els instruments i van començar a improvissar un concert al carrer, davant una rotllana de 100 persones... la cosa es va allargar fins passades les quatre de la matinada. Tothom va ballar fins l'extenuació i van ser, evidentment, enlairats com uns herois. Van quedar flipats."

Una de les pecularietats de les sessions musicals de La Nau és que un cop acabat el concert, l'honor més gran que pot tenir un músic és ser enlairairat a braços per la penya, el passegen fins a la porta gran i el treuen al carrer. Una gesta que només es guarda als toreros quan han triomfat en una gran tarda de toros. La qüestió és que a la Roca es crea un clima molt guapo i de complicitat entre els músics i el públic, que en els millors dels casos queden reflectits en agraïments dins les caràtules dels discos que treuen posteriorment les bandes.

De concerts memorables n'hi ha hagut molts, com l'esmentat abans del col.lectiu de músics i titellaires Soophie Nun Squad l'abril al 2002, Enginy Down al maig de 2002, Capitol City Dusters al juliol del 2002, Funeral Diner al setembre de 2003, Millions of Dead Cops al juliol del 2003. Aquesta primavera ha esclatat la bomba total amb uns concerts històrics, l'Internacional Karate Punk ha tocat sostre portant formacions de primer ordre com els mítics DRI, i Poison Idea. Dels primers s'ha de dir que van tenir l'honor d'omplir La Nau fins a rebentar i dels segons que passaran a la història gràcies a l'enregistrament d'un disc del concert que van oferir, un CD que els Karate Punks ja han posat a la venda i que de ben segur es convertirà en una peça cobdiciada pels col·lecionistes. Tot s'ha de dir, aquests joves espitregats de la Roca no tenen límits, han revolucionat la comarca de punk i core gràcies a unes propostes suggerents, alternatives i fora de tot negoci especulatiu.

La Nau s'ha convertit en una veritable factoria internacional de concerts, on es fabrica el punk i el core més calent.

N-3

FORAGITATS, revista d'art i poesia, 2003 - 2017 |