Poesia d’Al-Andalus

Text de Jordi Riu Canton
Poemes d’Al Andalus traduïts de l’original àrab per Josep Mohedano Barceló
Poesia àrab a la xarxa. Cecilio Gil

jordi-corominas-1.jpg

Quan em vàren proposar escriure quelcom sobre el que va ser l’Al-Andalus, el primer que se’m va acudir és que es tracta d’un mot que darrerament ha aparegut força a la premsa. Tant Ben-Ladden com l’espanyolisme l’han invocat, i això m’impulsa a parlar de dos Al-Andalus, l’ històric, i el mític.

Què va ser Al-Andalus? Políticament va començar sent una província més del Califat Omeia de Damasc. Però al cap de poc temps aquesta província es va independitzar fins a esdevenir un Califat independent. És aquest període el del màxim esplendor de l’Al-Andalus. Varen ser els anys de govern dels Omeia. Al proper orient però el califat pasava a mans d’una dinastia diferent, els abbasides.

La fi dels omeia com a grup dirigent va significar també la fi d’un Al-Andalus més o menys unificat per entrar en un llarg període de conflictes amb multiplicitat de poders (regnes de taifes) trencats de tant en tant per onades d’invasions provinents del Marroc.

L’Al-Andalus allarga així la seva existència fins ben entrat el segle XV, moment en el qual acaba de ser anorreat per la conquesta cristiana el regne de Granada. L’única cosa que ressaltaré de la situació políca dels diversos estats andalusins és que eren estats que rutllaven i tenien les mateixes característiques i per tant els mateixos problemes que la resta d’estats del nord d’Àfrica.

Però hi ha un altre Al-Andalus, el de les tribus i el dels pagesos que continuen organitzats de forma arcaica, independent. Aquests grups mantenen una relació de conflicte constant amb els estats andalusins. L’aportació d’aquests grups no sols és en forma de població sinó també de coneixements: implantació i aclimatació de plantes, sistemes de regadiu i de cultiu molt refinats, sínies, etc.

A Mallorca per exemple hi trobem formes de cultivar la terra provinents originariament del Iemen. És en definitiva un l’Al-andalus rural i sense Estat, un Al-andalus que va deixar la seva empremta tant en la toponímia com en l’horta valenciana però sempre lluny de la magnificència de les grans ciutats.

Deixant ja de banda d’Al-Andalus històric trobem un Al-andalus mític. Un Al-Andalus reivindicat tant per la historiografia espanyola com pel món àrab. Per als musulmans l’Al-Andalus és quelcom similar al que podria ser la Bagdad de les mil i una nits, equival a un temps de prosperitat i esplendor, però potser caldria dir també d’hegemonia, no sols política sinò també econòmica i cultural. Com és clar aquest Al-Andalus mític s’emmiralla al període de Califat Omeia.

Pel que fa a la historiografia espanyola és quelcom reivindicat com a propi en els moments d’esplendor i és blasmat com forà en les èpoques de decadència. Tanmateix l’Al-Andalus te assegurat el paper d’enemic dels estats feudals que a la fi van derrotar els estats islàmics peninsulars, ja que des del segle XIX la historiografia espanyola va situar la lluita contra l’Al-Andalus com a primer pas per a una posterior unificació política dels diversos estats cristians que culminarà a finals del s.XV amb la conquesta de Granada, guerra duta a terme pels regnes d’Aragó i de Castella que significà l’unitat d’Espanya. Així doncs per la historiografia espanyola Al-Andalus és un mite desitjat en alguns aspectes, però en d’altres és un enemic, enemic mític tanmateix.

En resum, mentre el llegat físic de l’Al-andalus el percebem diàriament l’Al-andalus mític esdevé quelcom sinuós que tant és invocat pels islamístes com pel nacionalisme espanyol. La contradicció és que mentre la historiografia espanyola mitifica un Al-andalus passat, un Al-Andalus que li serveix per extreure’n tots els valors que calgui (ara es reivindiquen els de la multiculturalitat) l’integrisme islàmic reivindica un Al-Andalus de futur, ´és a dir, pretèn la recuperació de la seva hegemonia i és en aquest punt on crec jo que hi ha la clau de volta del conflicte actual.

Poemes d’Al Andalus

IBN ZAYDUN DE CÓRDOVA

En veritat t’he recordat nostàlgic a Azahra
mentre l’horitzó era límpid
i l’espill de la terra resplendia.
I, en el crepuscle, la brisa tenia
quelcom de llanguiment,
com si de mi sentís pietat,
i apaivagués, moguda per la pena.
El jardí, des de l’argent de ses aigües
es mostrava somrient,
com fas tu quan sobre els pits,
sensual, fas relliscar els collarets.
Tot allò que m’envoltava
Esperonava del teu record l’enyorança
i no era capaç el pit
tanta opressió d’aguantar-la.
No permetés Déu repòs
a cor que de tu renegués
i alçar seu vol no sabés
batent ales d’enyorament.
Ah!, si volgués endur-se’m
en seu viatge la brisa,
trobaries davant teu
un donzell consumit de melangia.
Fora un dia d’aquells dies
que per a nosaltres ja partiren;
mentre el Destí s’endormiscava,
lladres de joia, veiem néixer el dia.
I ara, només puc que agrair-te
les hores que aleshores em donares,
de les quals tu ja et sents conhortada,
mentre jo, per sempre més, amant, esper.

IBN SAHL DE SEVILLA

És, de cert, igual d’improbable
que l’hipogrif conegui l’existència
com que els amants aconsegueixin
donar cim a llur esperança.
La meva relació amb la bellesa
és que jo só un dels que matà.

Seus consells el censor bé donaria
si algú volguera acceptar-los;
l’espasa flamígera de sos ulls
és l’avançada de l’estol dels seus retrets.

Voler vaig aprendre d’amor a guarir-me
i seu esguard m’ensenyà no més malalties.

Oh, tu! Per a qui són fetes només de desig
les paraules que t’adreço, apassionades,
i només em dones respostes evasives:
“pot ser”, “qui sap”, “que més voldria”,
i meus poemes són tots, per a tu, amorosos.

Em prohibeixes, en vigília, retornar salutacions
i valor no tinc, en somnis, d’incomodar-te amb meus petons.

Com sudari, ha vestit mon cos la pal·lidesa
del color que engalana la meva malaltia,
si tu meva set calmaves, tot canviaria!,
amb la divina ambrosia que destil·len
els rojos incandescents de teus llavis.

Vers tu s’adreça mon desig, que tu rebutges,
ja les meves rimes, llàgrimes i riqueses
quedaren del tot en teu foc consumides.

IBN ZAYDUN DE CÓRDOVA

Quan tu a mi et lligares,
amb el lligam de l’amor al cor,
i amb mi et fongueres,
com l’ànima fa la fusió amb el cos,
enfurismà els gelosos detractors
el lloc que dins teu jo ocupava;
tot cor que es sent rivalitzant, els ardors
pateix de la enveja en seves flames.

IBN ABDUN D’ÉVORA

Jo mai no podré oblidar,
entre l’alcàsser i el riu,
el cop que em vaig aturar
per veure si recercava
de l’amor un fugitiu
que per allà, esmaperdut, anava.

Li vaig adreçar un esguard,
sageta, què ben clavada!,
de generosa mirada.
I mai haguera dubtat
de repetir meva ullada,
si no fos que era mon cor
el ferit per la mirada.

poesia àrab a la xarxa

La xarxa d’Internet és una font inesgotable d’informació i com no podia ser d’una altra manera, tenim tot un seguit de planes dedicades a la cultura àrab. Per facilitar la feina, us posem una petita mostra per obrir boca.

http://www.mundoarabe.org/
Plana dedicada exclusivament a tot allò que té a veure amb el món àrab. Està feta en castellà i dins del seu apartat de cultura hi podem trobar tota mena d’articles relacionats amb corrents literaris i artístics d’autors àrabs així com de tradicions i costums del seu poble.
És una plana molt ben estructurada i actualitzada contínuament, amb una secció d’enllaços a unes altres planes relacionades, molt complet.
Molt interessant per als qui a més d’intererssar-se per la seva cultura es volen acostar a la realitat actual de la seva societat.

http://www.poesiaarabe.com/
Plana monogràfica de poesia d’autors àrabs. Hi podrem trobar tot un seguit d’articles sobre els poetes més destacats i les seves obres. Hi podrem gaudir d’una tria de lectures així com comentaris crítics.
De vegades no es carrega bé i alguns enllaços estan fets mal bé, de tota manera és un estudi molt complet i val la pena fer-hi una ullada.

http://www.unizar.es/idiomas/arabe/poesia/poetas.html
Adreça Web: http://www.unizar.es/idiomas/arabe/cultura/islamiyyat/temaislam.html
Plana oficial de la universitat de Saragossa, en què han afegit un apartat dedicat a la poesia àrab. No es un estudi molt ampli però sí que els articles que hi ha penjat són molt interessants.
Tenen dos apartats, un dedicat a la història de la poesia i a una tria de poetes amb selecció de textos dels mateixos que trobareu dintre de la primera adreça i un altre dedicat a temes de cultura islàmica en general que correspon a la segona adreça

http://www.webislam.com/
La plana més completa sobre el món islàmic feta en castellà. Dintre hi podem trobar tota mena de notícies sobre cultura i societat, així com d’història de l’islam, entrevistes amb personatges d’actualitat, ciència, salut, espiritualitat, etc.
Dintre del seu apartat de art i literatura, hi trobarem tot un seguit d’articles molt interessants sobre la vida i obra d’alguns dels autors més destacats i un servei d’hemeroteca en què podrem consultar articles anteriors als exposats.
En resum, una plana molt ben feta, molt ben estructurada i amb molta diversitat de temes. Per als més atrevits, teniu la secció Zoco Virtual, en què podreu adquirir tota mena d’articles de temàtica islàmica així com triar un bon llibre poesia àrab dintre del seu extens fons literari.

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/proyectos/historia_escritura/portada.htm
Una plana per a curiosos. Per si voleu aprofundir en les arrels de l’escriptura, en aquesta plana trobareu un seguit de tallers, en què us explicaran les arrels i l’evolució dels diferents tipus d’escriptura. Hi tenen un apartat dedicat a l’escriptura àrab titulat “Las mil y una letras” que ens servirà per conèixer una mica l’idioma àrab.
No deixa de ser una curiositat però val la pena donar una ullada i potser també ens serveixi per entendre una mica més la manera de fer i de pensar de qualsevol escriptor en aquesta llengua.

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01260841655470481209924/index.htm
Dintre de la plana de la Fundació Miguel de Cervantes, hi podem trobar un interessant estudi sobre la poesia àrab durant l’ocupació a Espanya i de quina manera va influir als autors de l’època.
L’estudi està fet per un enamorat de la cultura mediterrània com és Adolf Fiedrich Von Schack que ha fet diversos treballs relacionats amb la cultura espanyola.

Dintre de la mateixa plana de la Fundació, també hi podem trobar un monogràfic molt extens, que trobarem a la segona adreça, titulat Al-Andalus, amb un seguit de treballs i articles relacionats amb la cultura àrab.
Una bona plana per als qui vulguin aprofundir allò que va representar per als hispans, l’ocupació àrab.

http://www.libreria-mundoarabe.com/
Plana on podrem consultar un ampli fons literari de temàtica àrab. Des de llibres fins a revistes i articles d’actualitat.
Hi ha la possibilitat de adquirir títols escrits es idioma àrab o versions bilingües.
Per als qui vulguin, després de la teoria, anar a la pràctica i llegir obres que van des dels inicis de la literatura fins als nostres dies.

Això es només una petita mostra del que podeu trobar. Amb motors de recerca com Google (www.google.com) o Altavista (www.altavista.com) trobareu milers de planes en què en més o menys grau, es parla del tema. Una opció interessant la trobareu consultant les planes oficial de les diferents universitats de l’estat on, en la majoria, hi ha estudis realitzats del tema.

FORAGITATS, revista d'art i poesia, 2003 - 2017 |