Videopoesia i Avantguardes Històriques

La poesia visual és un fenomen gairebé tan antic com la poesia textual, i així ho demostra l’existència de cal·ligrames i poemes figuratius coneguts des del 300 aC, com els del poeta grec Simmias de Rodas, que creà un cal·ligrama de forma oval que es llegia alternament, primer i últim vers, segon i penúltim etc.

Ja a primers del segle vint Guillaume Apollinaire investigà i estengué el recurs cal·ligràfic entre els poetes de les primeres avantguardes artístiques. Cubistes, futuristes i dadaistes recercaren la plasticitat cal·ligràfica incorporant la tipografia i el collage als seus treballs; altres artistes s’interessaren per les possibilitats creatives del nous aparells d’enregistrament d’imatges (els més inquiets foren Maya Deren, Marcel Duchamp, Man Ray i Hans Richter).

calligrama-apollinaire.jpg

El desenvolupament tècnic dels aparells de gravació, i els sorprenents resultats que aconseguiren Muybridge, Edison, Lumière i Méliès, entre altres, popularitzaren els enregistraments i les projeccions públiques. Les càmeres de cinema eren de més qualitat i més accessibles, com succeiria molts anys després amb la comercialització de la càmera de vídeo domèstic Portapack, que va facilitar-ne l’ús als artistes.

Els membres més actius de les avantguardes històriques trobaren un nou mitjà d’experimentació artística que els permetia anar més enllà de la pintura, que inevitablement semblava arribar al final d’un llarg i profitós trajecte, segons afirmaven artistes de gran prestigi intel·lectual, com ara Marcel Duchamp.

Era una època de constants canvis en sintonia amb la velocitat dels nous mitjans de locomoció; una època de gran inquietud creativa; els ismes artístics naixien i morien sense solució de continuïtat. En aquest context, artistes d’avantguarda i de diverses branques creatives iniciaren l’experimentació de la imatge en moviment.

Desenvolupant l’estudi del moviment i la millora tècnica dels nous aparells, Muybridge, Edison i Lumière opten per documentar la quotidianitat: el trot d’un cavall, atletes, boxejadors, obrers forjant el ferro o sortint de la fàbrica, una parella que dóna de menjar al seu nadó, un grup d’homes que juguen a cartes, etc.

En aquests enregistraments la poesia emergeix de la paradoxa que generen aquestes gravacions en la mirada actual. L’homme orchestre, film de Georges Méliès de l’any 1900, és un enregistrament d’un finíssim to poètic. Méliès va una mica més enllà que els simples estudis del moviment i es submergeix en l'experimentació, la màgia i l’humor per mitjà de la mescla i el trucatge dels enregistraments: la postproducció.

(L’homme orchestre ha estat eliminat de la xarxa i l'hem substituït per un altre, anomenat Viatge a la Lluna, del mateix autor)
http://www.youtube.com/v/dxB2x9QzXb0 viatge a la lluna

A trip down to Market Street, d’autor desconegut, és un tràveling en tramvia pel carrer del mercat de San Francisco realitzat l’any 1905, un any abans del terratrèmol que va destruir la ciutat. Aquest enregistrament ens submergeix en la paradoxa del pas del temps, l’impacte visual i la poètica que sorgeix en la visualització de com varen desenvolupar-se les ciutats, com eren els carrers on convivien múltiples mitjans de locomoció: carros arrossegats per cavalls, bicicletes, tramvies de diversos models, els primers automòbils, i especialment l’actitud dels vianants, que esquiven com poden el trànsit existent. És una gravació única i irrepetible, de gran interès històric, com és també el cas de l’enregistrament de Guillaume Apollinaire, un simple i breu document de 47 segons del poeta conversant amb un company l’any 1914 i que s’ha inclòs en aquest treball per la gran influència que tingué Apollinaire en el desenvolupament de les avantguardes artístiques.

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=pfZX-4iQOgQ A trip down to Market Street

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=gJTTOBz7W6E Guillaume Apollinaire

duchamp.jpg

Maya Deren és l’artista que més delicadament enllaçà el fil poètic. El seu curtmetratge At land, realitzat l’any 1944, desprèn una poètica transformadora i decisiva. Tres anys després de At land, Maya Deren enregistra Divine horsemen the living Gods of Haití, que es presenta inclòs dins el treball Reclaim the Anthropologix, un collage d’enregistraments històrics de domini públic d’Edward Curtis (1914), Zora Neale Hurston (1928) i Maya Deren (1947) amb música de Skatalites.

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=Y9Gve37nWBo Maya Deren

(Reclaim the Anthropologix ha estat eliminat de la xarxa)

maya_deren_at_land.jpg

La fascinació per investigar el moviment i la tridimensionalitat i la intenció poètica explícita dels enregistraments realitzats per Man Ray i Marcel Duchamp, obriren el camí a nous mètodes d'experimentació visual. Man Ray subtitula el seu treball Emak-Bakia, de l’any 1926, com a Ciné-poème, i Marcel Duchamp, a Anémic Cinéma, també de 1926, entrellaça les percepcions òptiques amb la paraula escrita, un experiment que més endavant prendrà el nom de poesia visual i poesia concreta.

(Emak-Bakia, de l’any 1926, ha estat eliminat a la xarxa i ha estat substituït per Le retour a la raison, del 1923)

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=AbRx10XmbyQ Marcel Duchamp

Els darrers vídeos d’aquest bloc dedicat a les avantguardes històriques són significatius i permeten donar una visió més completa de l’impacte que causà la popularització dels aparells d’enregistrament audiovisual en els artistes de l’època. Viking Eggeling, Fernand Léger, Hans Richter, Luis Buñuel i Mary Ellen Bute, entre molts altres, es submergiren en l’exploració poètica dels enregistraments cinematogràfics.

http://www.youtube.com/v/PxqqPiVDOQ4 Viking Eggeling

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=JSasaNEk13Q Gertrude Stein

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=9SgsqmQJAq0 Fernand Léger

http://www.youtube.com/v/uhv2KpQGMqY Hans Richter

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=gxylfXQDIXo Luis Buñuel-Salvador Dalí

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=H8otkqpmIAM Mary Ellen Bute

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=CkRS3wDg1xU Pablo Picasso

L’enregistrament del programa de la televisió nord-americana I’ve got a secret, realitzat per Telecast Entrerprise Inc. als anys 1960 permet introduir-nos en altres mètodes d’exploració poètica. En aquest vídeo John Cage interpreta la seva composició musical Water Walk, una mescla d’experiment sonor, performance i acció poètica. Cage desenvolupa la poètica més enllà del text, explorant la poesia visual implícita que emergeix de l’experimentació. Per a realitzar la seva acció demana al presentador del programa un seguit d’objectes inversemblants per a una interpretació sonora: una olla de pressió, una banyera, un casset, un gerro de flors, un despertador, una torradora de pa, un xiulet, etc., i crea un paisatge d’objectes amb els quals, en ritme in crescendo, desenvoluparà la composició musical, que acaba generant la sorpresa i la hilaritat dels televidents. Aquests darrers dos vídeos, d’Isidore Isou i John Cage, pretenen en aquest estudi, enllaçar modernitat i postmodernitat.

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=_wXxMUSwCTM Isidore Isou

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=SSulycqZH-U John Cage

FORAGITATS, revista d'art i poesia, 2003 - 2024 |